L’Emperador

by offxelia

“No, no, pareu. No es pot començar així, un Haydn. A veure, tu, què hi posa a la teva partitura? Mezzo.. ahà i què us vaig dir jo? Que es comença fortíssimo (…). No, m’és igual que hagis tocat fort, no és el volum, és el caràcter. No pots començar un Haydn així. Saps alguna cosa, del món de Haydn? No, clar que no. Tu et penses que Haydn era una bleda? Esteu tocant com quatre bledes. No voleu fer música? Va, un altre cop (…) Stop, gràcies. A veure, esteu tocant amb por, i així no sona. Tornem-hi, fem l’atac (…) No, no. No és això. Mira, entreu amb mi (…) Molt bé, ara si tu afinessis potser sonaria alguna cosa. Busca la nota. Això és alt, ho sents? Busca, busca bé. No, no et posis nerviosa, pren-te el teu temps. Necessitem la teva nota com a base per construir l’acord, si ens desafines ja no es pot començar el quartet, saps? Aaara, ara està bé, veieu? Va, toqueu (…). Torneu-hi. Ets capaç d’afinar una nota i tocar com et demano? Pots? Sí? Un altre cop (…) No està. L’acord es desinfla. Apunteu una ratlla sobre cada noteta i torneu-hi (…) No afines. Torna (…) T’ha quedat baix (…) Encara baix (…) Mira per tocara així no toquis, faig jo la teva veu, ara (…) Veus? Si el cello va, el quartet aguanta fins al final. No pots tirar el grup enrere. Afina i desafina el que vulguis però no toquis com una bleda que s’enfonsa l’obra. A veure, què en saps de Haydn? (…) Bueno, tot això està molt bé. Qui t’ho ha dit, la de solfeig? Mira, Haydn és espectacularitat i és rústic i és moltes més coses que això que em dius. No teniu edat de tirar de tòpics d’enciclopèdia musical. Quants anys teniu? I tu? No em podeu tocar així amb quinze anys. Esteu en un grau professional, no és la municipal del poble. Voleu fer proves d’accés més endevant? Ah, molt bé. I tu què? Hauràs d’estudiar, eh? I tu també? Bueno bueno, doncs ja podeu currar. I tu, cello, tiraràs per arts plàstiques, no? No? Doncs he vist que dibuixes molt bé, tens unes coses penjades allà al facebook… Vols fer proves, tu també? Segur? Ah, clar, clar. Va, torneu-hi (…) No, no. Mira, no ho veus? Estàs tocant insegura. No és això (…) M’importa una merda l’afinació, no serveix de res si no entres bé. Ella ha fotut una desafinada però ha entrat en sèrio, sents? No pots entrar a un Haydn de puntetes. Si toques tímida, ho espatlles. Un altre cop (…) Val, això ja està millor. Repetiu i a veure si passem del tercer compàs (…) Para, pareu! T’ha quedat baixa la del tercer acord, repetiu (…) Alta. A veure, fes-ho tu sola. Mooolt bé. Però això és l’assignatura de cambra i has de poder tocar amb gent, has d’empastar amb la resta caràcter i afinació, no? (…) Bueno, pareu. Millor, però no és això, cello. T’ho has de passar bé tocant. No t’agrada? Per què vas voler entrar al conservatori? Ahà, i què et diu el teu profe? Sí? Què vas treure a l’examen tècnic? No m’ho crec. Hahaha, sí, ja ho buscaré a les notes de baix, bueno bueno… Havíem tocat, amb el teu professor, saps? És molt bon home… Mireu, ho deixem aquí, val? Estudieu, a veure si la setmana que veu podem tocar més de cinc notes.”