Conversa

by offxelia

-Què t’ha semblat?

-Bé.. Vull dir, crec que ets genial, ja ho saps. Ho fas realment apassionat, quan vols.

-M’he passat d’intens? Massa dur?

-Mmmmno.

-No ho sé. Em semblava que era un bon moment per provar coses, ara que ens anem coneixent. Potser t’he agafat per sorpresa.

-Una mica. Però pensa que era la primera vegada amb públic.

-Segona.

-Allò no compta. Quedàvem molt amagats, ni ens deurien sentir. Però no et preocupis, has estat bé.

-Diria que hem començat massa ràpid.

-Ja ho buscava, que m’agrada així. Surt tot sol.

-Doncs és més difíl de controlar, almenys per mi.

-T’he vist patint però has aguantat, eh?

-Te’n rius perquè lo teu va amb calma, clar.

-No pensis, al final s’embala, però és la gràcia. M’hi he ficat de ple.

-Ja ho crec, ni m’has mirat.

-Estava pendent, i ens hem entès igualment, oi?

-Doncs jo crec que podríem haver acabat més junts. Va, passa’m la funda del violí, recollim.