09

by offxelia

Jo als quinze anys brillava. No sé si per innocència o per l’excés de producció sebàcia, però hi havia una mica de màgia en aquell viure malgirbat. Personalment, considero l’adolescència un tros de vida del tot prescindible, i espero amb ànsia que els anys en deformin el record fins que es faci més maco. I sense motiu ni explicació, que a vegades les coses són lletges perquè sí. Així i tot, abans de ficar-me dins el forat que he acabat convertint en casa, vaig viure un estiu prou bonic. Tots tenim un agost on evocar l’enyor de certa puresa, i bé que ens va per posar ulls de poeta distret, o sigui que deixeu-me fer.

Us heu d’imaginar una Ofèlia totalment diferent. Passava més hores a la platja que a casa, acumulant radiació solar amb perseverància. No hi havia twitter i tenia un tendre grup d’amiguetes que ja no es saluden, però que al moment semblava infinit: corríem sota la pluja d’aspersor, cantàvem sense vergonya i menjàvem gelat cada dia. Al lavabo, parlàvem d’en Jan, l’Uri i en Rubén mentre ens passàvem la ratlla, amb l’encenedor a punt per si feia falta una mica de drama. Els ordenàvem en llistes i imaginàvem com seria, que aquí sempre s’ha anat amb presses; en aquella època encara estava sencera i, si no en sabia res, tot era possible. Fase u, dos, tres o quatre? Amb aquest no hi vagis que es veu que fa la rentadora. Ja has vist què hi ha posat, al fotolog? Suda, tia, suda. Les meves amigues tenien molt clar quines qualitats calien en un xicot per ser objecte del nostre interès: moto i un cert quillisme. Jo, per la meva banda, vaig enamorar-me d’un noi amb bicicleta que em portava asseguda al manillar, passeig amunt, passeig avall. Una perduda vol dir que penso en tu, dues, que no tinc saldo. Baixa al portal una estona, i jo de puntetes, estirant-me més alta del que mai he arribat a créixer. Com tot, va ser bonic fins que va deixar de ser-ho.

Quin gastar cursileria, total per parlar d’uns anys plens de grans, cops de porta i corredisses, i quina mandra, també. Però ves, què vols fer-hi, mai he portat bé la tornada al cole.